SEQUERA
El projecte té el seu origen en una peça de l’any 2009, inclosa en un projecte que volia ser una reflexió sobre la fam al món i la intervenció de les institucions; l’aigua hi havia d’aparèixer per força.
D’ençà d’aquella primera aproximació, el treball es mou i evoluciona amb dos referències, diferents i complementàries alhora, i amb un refermat posicionament personal sobre la responsabilitat social de la producció artística.
D’una banda, actua sobre el projecte una vivència personal de l’aigua. Néixer als anys cinquanta en una família pagesa, en un poble del prepirineu, on la presència de l’aigua era constant: mirar al cel i esperar... patir per poc o per massa. L’aigua encara no escassejava, però la seva gran importància era molt quotidiana: disputes per l’ús, regar a les nits... patir per la pèrdua d’alguna collita.
D’una altra, la informació sobre el clima. Arran de la feina dels darrers 20 anys, tenir accés a contingut científic on el canvi climàtic va anar transformant-se en crisi.
Un projecte concebut des de diferents aproximacions: poètiques o reivindicatives, sense perdre una certa mirada estètica.
Ens hem guanyat viure en un món on l'aigua és un bé preuat
SEQUERA I / Evocació de l'aigua
El terra esquerdat de 7 pantans
36 ampolles d'aigua buides
So d'aigua
Andorra L'Andart 23
SEQUERA II / Aigua de boca
en procés de producció
La instal·lació porta informació sobre les conques hidrogràfiques i la gestió que en fa l’ACA.
Cada una de les «aixetes» va dedicada a una de les conques que no gestiona l’ACA, amb una llista dels municipis afectats.
SEQUERA III / Invocació de l'aigua
en procés de producció
La superstició (algú en diu també religió) porta a abordatges estranys de les problemàtiques. Invocar els déus i fer-los-hi promeses ha estat un mètode recurrent i inexplicablement usat per institucions (pretesament laiques) del nostre país. Els exvots representen allò sobre el que es demana un benefici, o se’n dona gràcies. Un paraigua que no atura sinó que recull, i uns exvots de cera al voltant del consum d’aigua.
Si plou, l’aigua que recull el paraigua va a les plantes i les manté vives (serà que els exvots han funcionat?). Si no plou es moriran (els exvots hauran fracassat?).
SEQUERA IV / UVI
Les unitats de vigilància intensiva son les encarregades de les persones malaltes en estat molt greu. La metàfora de la terra esquerdada i calenta, que evapora les gotes d’aigua que li cauen des d’uns degotadors clínics de medicaments, vol explicar aquest procés de sobreescalfament de la terra i la ineficàcia de les mesures que hores d’ara s’apliquen.
