Si sempre he defensat que l'art no pot ser un fet aïllat, una pura introspecció aliena a la realitat que l'envolta, no podia ser que, en aquest moment, la meva obra estigués només navegant per la memòria i les dèries més intimes.

Aquesta realitat que m'envolta, l'empenta ideològica dels meus fills i la meva companya i una colla de reflexions fetes amb algunes persones amb qui comparteixo el treball... em van portar l'any 2012 a iniciar una sèrie de peces que reflexionessin sobre els diners, la riquesa i les actituds que hi tenim, una aproximació al capital i les seves manifes_ tacions; en part per criticar el que fan els altres, però també per assumir les pròpies contradiccions