Des de molt jovenet les eines de tall m’han fascinat. M’agradava esmolar els podalls i les destraletes quan anava a treballar al camp amb el meu pare. Em vaig fer assidu a can Toll, per mantenir les gúbies en perfecte estat, quan m’iniciava en la talla de fusta. Amb els anys ho he traslladat també a l’esfera domèstica, i no permeto que cap ganivet esperi torn al calaix sense el tall ben a punt. És cert que de tant en tant he de córrer a estroncar algun filet de sang, però les eines són així, fan la seva feina sense miraments.

Era gairebé una crònica anunciada, que algun dia havien d'aparèixer en l’imaginari de la creació, sabia que passaria, i ja ocupen el meu taller des de fa uns quants anys.

Són eines de tall que compleixen una convenció bàsica: un mànec i una fulla que talla, que no imiten ni reprodueixen, que tenen una única funció -com escau a les bones eines- encara que estigui més enllà del món material.

Eines de tall

Per tallar polítiques cruels de dreta i d’esquerra

(detall)